dilluns, 31 de març del 2014

TIPUS DE PARÀGRAFS SEGONS LA FRASE TEMÀTICA

En un paràgraf trobem un seguit de frases relacionades per tractar diversos aspectes d’un únic tema. Tanmateix, en un paràgraf sempre hi ha d’haver present la frase temàtica ( o nucli temàtic) que presenta la idea central del paràgraf. Així doncs, la frase temàtica és l’element més important d’un paràgraf, ja que equival a la frase o fragment clau que defineix la idea sobre la qual gira tot el paràgraf. Depenent d’on es trobi dins el paràgraf distingirem tres tipus de paràgrafs: paràgrafs deductius, inductius o híbrids.


Els paràgrafs deductius són aquells que la frase temàtica ocupa la primera posició i introdueix el tema a desenvolupar en el paràgraf. En canvi, parlem de paràgrafs inductius quan trobem la frase temàtica al final del paràgraf que resumeix el contingut desenvolupat en el paràgraf. També, la frase temàtica pot aparèixer al mig del paràgraf i formar paràgrafs híbrids.



Classifiqueu el tipus de paràgrafs (deductiu, inductiu o híbrid) en funció de la frase temàtica.


L'objectiu bàsic d'un sistema de subvencions d'anivellament consisteix en garantir que els diferents governs regionals o locals puguin prestar un nivell raonablement similar de serveis públics sempre que actuïn amb un nivell d'eficiència similar i realitzin el mateix esforç fiscal. És a dir, amb l'aplicació d'una subvenció anivelladora es pretén evitar que factors aliens a la voluntat del govern regional impossibilitin l'accés de ciutadans que resideixen en territoris diferents a uns serveis públics d'una qualitat comparable.

 [Font: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/35363]


Si bé, és cert que existeixen milers d’aquestes activitats que treballen l’atenció i la memòria, però no he trobat cap programa específic o pàgina web que ho reuneixi tot i poder aplicar-ho en el cas d’un nen amb baixa visió. Hi havia problemes en les imatges que eren o molt petites o no es veien bé, colors, lletra, etc. Així la meva pretensió amb aquest treball es donar un pas més enllà, i proporcionar als professionals que treballen en l’àmbit de l’educació i, es troben amb alumnes que tenen falta d’atenció i baixa visió a les seves classes, un programa que serveixi per treballar aquestes carències en referència a l’atenció, siguin quines siguin les seves causes. Aquest programa que em disposo a fer reunirà les activitats, d’altres programes ja creats, que cregui més oportunes per ajudar a fomentar i estimular l’atenció en alumnes de primària.

[Font: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/45333]





Als lisímetres fertilitzats es va poder observar un contingut elevat de nitrogen que s’anava reduint a mesura que avançava el temps. Aquesta reducció era més acusada a profunditats elevades. D’altra banda, el contingut de fòsfor als lisímetres no fertilitzats es va mantenir en uns nivells molt baixos en tot moment. El fet que el fòsfor no mostrés una major disponibilitat als lisímetres fertilitzats pot ser degut a la baixa solubilitat i mobilitat del fòsfor. Aquest fet planteja la dificultat d’aplicar fòsfor en el procés de bioremediació del sòl.

[Font: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/6702]

TIPUS DE PARÀGRAFS SEGONS EL DISCURS


El paràgraf s’entén com un conjunt de frases relacionades que tracten una única idea. Així, el paràgraf s’encarrega de desenvolupar els aspectes de què consta un tema (o la unitat de sentit). Tanmateix, el paràgraf arriba a assumir funcions específiques dins del text dependent de com volem desenvolupar el tema a tractar. En un escrit, l’ordre lògic dels paràgrafs és el següent: paràgrafs d’introducció, paràgrafs d’exposició o argumentació, i paràgrafs de conclusió.

Els paràgrafs d’introducció són aquells que tenen la funció de presentar un tema nou o exposar una idea que es desenvoluparà més endavant en els paràgrafs expositius-argumentatius.

Els paràgrafs expositius-argumentatius serveixen per presentar un seguit d’informacions de manera clara i coherent que orientaran el lector cap a les conclusions que s’hi deriven. 

Finalment, els paràgrafs de conclusió tenen la funció d’exposar un resum del raonament dels arguments tractats anteriorment.


Classifiqueu el text següent en funció del tipus de paràgrafs:


Tipus de paràgrafs segons el discurs
Introductoris:
Expositius:
Conclusius:



a)Actualment, s’està incrementant la visibilitat de las persones amb discapacitat a

la societat, com també l’accés a la universitat. Gràcies a la sensibilització dels ciutadans, dels governs i de tot el moviment associatiu comença a garantir-se

que les persones que es troben en situació de desavantatge també puguin gaudir dels mateixos serveis.


b)Realitzar una visió de conjunt de la situació actual ens permetrà veure el marc amb el que es troba aquest col·lectiu d’usuaris, observar les mancances i les limitacions de les biblioteques universitàries i proposar millores per tal d’afavorir-ne un progrés adequat, amb la finalitat d’adaptar els serveis a tothom.



c)Per tant, la biblioteca universitària com a punta de llança en molts àmbits també ha d’apostar per aquests col·lectius i crear i donar eines adaptades a les necessitats de l’usuari. Amb la realització d’aquest treball pretenem observar l’estat de la qüestió actual de les biblioteques universitàries espanyoles, els canvis de legislació que han afectat els últims anys i la creixent sensibilització per part de la universitat vers el tema de discapacitat.





http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/49368


PUNTUACIÓ 1



       Completeu els fragments següents amb els signes de puntuació que calgui.

Què entenem per neologisme segons el DIEC un neologisme és una unitat lèxica nova formalment o semànticament creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua.

A l’hora d’enfocar aquesta comunicació partim doncs d’aquesta definició entenent per nova qualsevol forma que no surti als diccionaris de referència.

El marc en el qual ens mourem serà sempre el de la llengua catalana atès que aquesta és la llengua en la qual generalment es treballa a l’SLC i els diccionaris de referència seran el Diccionari general de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) perquè és el diccionari normatiu i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana (GDLC) per la seva tradició lexicogràfica per l’acceptació social, pel rigor en els continguts i pel fet d’incloure més nomenclatura sobretot de caràcter terminològic.


  

CONNECTORS I ORDENACIÓ LÒGICA DELS PARÀGRAFS



 
1. A les oracions següents hi apareixen un seguit de connectors. Marqueu-los.

  • D’aquesta manera, trobem que a la ciutat de Barcelona existeixen moltes més sales de cinemes comercials que no pas de cinema d’autor.
  • En primer lloc, convé conèixer exactament quina és la situació comunicativa en què ens trobem.
  • Tot seguit podríem establir els criteris d’avaluació amb coherència amb els objectius del curs.
  • Pel que fa al lèxic utilitzat, convé destacar que hi ha mots amb un alt grau d’especificitat que només són senzills d'entendre per als destinataris del manual.
  • Anteriorment hem parlat sobre les inundacions produïdes per fenòmens meteorològics ocasionals o estacionals.
  • L’objectiu del present treball és estudiar els esdeveniments de precipitacions intenses susceptibles de provocar  inundacions.
  • D’altra banda, la incorporació d’aquests dos cursos en la formació de l’ESCAC ha derivat en l’adquisició de nous espais a la seu central de Terrassa.
  • Com ja hem comentat anteriorment, en l’actualitat el mercat cinematogràfic es troba dominat per unes escasses companyies que distribueixen un tipus concret de filmacions.
  • En resum, la múltiple naturalesa d'aquests canals de difusió dependrà, doncs, de la programació.
  • Cal esmentar que el camp de recerca se centra en la química teòrica i computacional.
  • En aquest estudi ens proposem a identificar nous gens que causen distròfies hereditàries de la retina.
  • Pel que fa a Catalunya, l’obra de Brecht ha estat representada només sis vegades en quasi bé quaranta anys, la meitat de les quals a càrrec de companyies estrangeres.
  • En pocs mots, el treball i la vida pública colonitzen, cada vegada més, la vida privada.
  • Tot seguit, l’autora fa un repàs exhaustiu de la gran influència i la innegable presència que té la química en la nostra societat.  
  • Com ja hem assenyalat, l’exposició és un recull de fotografies sobre el genocidi de Srebrenica.
  • En definitiva, les condicions socioeconòmiques han fet disminuir la incidència de moltes malalties infeccioses.
  • La finalitat d’aquest projecte és ajudar a impulsar una memòria col·lectiva que permeti a tota la societat conèixer els orígens de l’actual democràcia.
  • Reprenent el nostre tema central, els discursos inclouen cada vegada més llenguatges i més cultures diferents.
  • D'una altra banda, l'autor defensa que ocorre el mateix amb la globalització cultural i discursiva.
  • A continuació, l'autor ens il·lustra com es concreta aquest nou programa en diversos àmbits com ara el treball, la vida pública i la vida privada.



2. Podríeu relacionar els connectors anteriors amb el tipus de paràgrafs que apareix a la taula?


Tipus de paràgrafs
Connectors
INTRODUCCIÓ
(serveixen per presentar un tema)
L’objectiu principal ...
ASSUMPTE NOU
(tenen la funció de presentar un aspecte nou del tema que s’està tractant o bé un tema nou)

CORRELACIÓ-DISTRIBUCIÓ
(serveixen per exposar diverses idees relacionades)

REMISSIONS A ALTRES PARÀGRAFS
(serveixen per tornar a explicar alguns aspectes o idees que ja han aparegut en paràgrafs anteriors)

RESUM
(tenen la funció de sintetitzar el tema exposat de manera raonada)

CONCLUSIÓ
(tenen la funció d’exposar un raonament del tema tractat anteriorment)




3. En saps algun més?


Tipus de paràgrafs
Connectors
INTRODUCCIÓ
L’objectiu principal ...; Cal esmentar que ens proposem...
ASSUMPTE NOU

CORRELACIÓ-DISTRIBUCIÓ

REMISSIONS A ALTRES PARÀGRAFS

RESUM-CONCLUSIÓ


diumenge, 2 de març del 2014

ERRORS FORMALS EN LA CONSTRUCCIÓ DE PARÀGRAFS

Detecteu els errors de format de la construcció de paràgrafs i proposeu-ne solucions.

El treball que es presenta a continuació és alhora una petita recerca sobre el paper que tenen les competències emocionals en l'exercici de la professió de l’educador/a social i una proposta per millorar-les. Aquest treball, parteix de l’evidència que per ser un bon/a professional de la intervenció socioeducativa no n’hi ha prou amb els coneixements acadèmics, sinó que calen també altres habilitats i competències com són les competències emocionals. Aquestes competències, no només resulten profitoses pel professional que les posa en joc, sinó que els seus efectes positius tenen també repercussió en les persones amb qui treball. Així doncs, la hipòtesi de partida en aquesta recerca és que si un/a educador/a social és un bon referent de les competències emocionals, aquest podrà gaudir molt més de la seva feina així com podrà assolir amb molta més facilitat el seu objectiu professional: vetllar per l’articulació social i el desenvolupament personal i benestar de les persones.

A fi d’indagar sobre el tema esmentat, el que es presenta en les primeres pàgines d’aquesta memòria és un petit anàlisi del que són les emocions, quines competències poden ajudar a gestionar-les, per què el seu domini pot resultar d’especial interès per l’educador/a, com s’estan treballant actualment en la formació universitària etc. Tot plegat permetrà justificar la necessitat de fomentar l’adquisició i desenvolupament de dites competències mitjançant l’educació emocional. En segon lloc, es fa un anàlisi del nivell de desenvolupament de les competències emocionals d’un grup format per estudiants d’educació social i educadors/es en actiu, amb el propòsit d’acabar de justificar la necessitat detectada, i al mateix temps fonamentar les propostes que sorgeixen arran d’aquest treball. 
Una de les propostes, consisteix en el disseny d’un conjunt d’activitats autoaplicables que permeten treballar de manera autònoma el desenvolupament de les competències emocionals. 
Aquestes activitats, es fonamenten i s’estructuren segons el model de competències emocionals del GROP. 

Les activitats es presenten a través d'un blog per tal que les persones interessades, i d'una manera especial, les que han col·laborat responent el qüestionari de competències emocionals, puguin iniciar un camí cap a l’autoconeixement i de descobriment de l’educació emocional. 

La segona proposta que es desprèn del treball és l'elaboració d'un article de difusió basat en els resultats i conclusions de la recerca que he s'ha portat a terme.


 http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/47844